La funció del calçat és assegurar-nos una bona adherència al terreny, mantenir el confort del peu i proporcinonar-nos
una bona fixació de les articulacions per protegir-nos de les lesions.

Consells genèrics:

La bota de muntanya s’ha d’escollir principalment en funció del tipus marxa: terreny, clima i durada de l’esforç al qual la sotmetrem.

Una bota de muntanya ha d'aconseguit un equilibri entre la resistència per a aguantar l'abrasió de les pedres, la rigidesa, la solidesa per a grimpar i la comoditat per a caminar. En un dia les botes poden passar per zones de fang, aigua, pedres, roques, etc.

Consells a l’hora de comprar-les:

• La talla cal que sigui sempre l’adequada o una mica més gran, per tal de que puguis posar-te més d’un mitjó o senzillament perquè els peus es dilaten amb el cansament i amb la calor.

• Porta els mitjons que dus normalment a la muntanya.

• El moment més adient per a emprovar-te-les és a última hora del dia, quan el peu es troba més dilatat.

• Prova l’estabilitat, vigila que les costures no et facin mal, que no et comprimeixi el peu o el tendó d’Aquiles.

• Per avaluar l’espai de que disposen els teus dits, trepitja a sobre una superfície inclinada amb les puntes dels peus mirant cap a baix.

• És preferible que cobreixin el turmell (evitarem torçades i cops de pedres).

• La sola ha de ser molt adherent i amb un dibuix profund.

• Han d’ajustar-se bé. És important que el peu no balli a l’interior per tal d’evitar butllofes pel fregament.


Com es feta una bota?

En la construcció de les botes, encara que el cuir continua plenament vigent,

s’utilitzen diversos materials sintètics.

A) El Cuir:

És la pell adobada dels animals (normalment boví i, excepcionalment, cangurs). D’aquesta pell s’obtenen dues capes i, de vegades, tres:

1a. capa o Pell flor. És la part superior i la de millor qualitat, impermeable de forma natural. Presenta un aspecte brillant. Es pot millorar aplicant un procés de raspat per aconseguir més transpirabilitat (és la pell ”Nobuk”, de textura de préssec).

2a. Capa o Serratge. És la part restant. És transpirable de forma natural però s’ha de tractar per tal de que sigui impermeable. El seu aspecte és de vellut.

3a. Capa o Crupó. En ocasions encara s’extreu aquesta capa amb un qualitat menor.

B) Materials sintètics:

“Cordura?”. Molt resistent, més que el polièster o el niló i més lleugera que el cuir. Se li aplica un procés per fer-la impermeable. Ideal per a calçat lleuger.

Gore-tex? i altres membranes impermeables i transpirables. Per aconseguir una bona evacuació de la transpiració sense renunciar a la impermeabilitat. Algunes botes duen folres de Gore o altres teixits similars, per a mantenir el peu sec encara que la bota es mulli. El Gore, no obstant això, no és la panacea per a les botes, ja que de res serveix la membrana si l'aigua entra per la canya, però incrementa el preu de la bota i la fa més incomoda per a la calor.

“Poliuretà”. És el material de la carcassa en les botes de plàstic.

Parts d’una bota



Exterior (20). ”Cordura” o cuir (o barreja ”cordura” + cuir) El perímetre de la part baixa pot anar recobert d’una protecció de goma (18). El sistema de lligat amb politges afavoreix una fixació més ferma i no sega el cordó (6).

Interior. Materials transpirables, tèrmics i de confort en les botes de tresc senzilles clàssiques.

També poden portar un mitjó impermeable i transpirable entre el folre intern i el cos, en botes de tresc sofisticades.

Plantilles (11). Diferents materials antibacteris i antial•lèrgics. Tenen per funció un major confort, i augmentar la subjecció i permetre la ventilació del peu.

Sola (14). Normalment cautxú (goma). Segons el disseny presenta una millor adherència i expulsió d’elements del terreny com ara fang o pedres. Segons la densitat del material del taló, s’obté un millor esmorteïment de l’impacte al caminar (o amb camera d’aire (15) en alguns casos). Les més aconsellables son del tipus Vibram? Poden portar ancoratges per crampons de tipus automàtic (17).

Tipus de calçat de muntanya

En el mercat hi ha infinitat de marques i models de botes, però el calçat utilitzat en excursionisme es pot dividir en tres categories: el modern calçat de tresc , la bota senzilla clàssica i la bota de plàstic.

Per a camins i rutes fàcils de neu o roca, les botes moderadament rígides proporcionen el suport adequat, en ser flexibles i còmodes. En aquests casos tant el calçat de tresc com la bota clàssica funcionen bé. Per a rutes de roca tècnica en terreny alpí les de tresc no són suficients, gairebé resulta obligat una bota sòlida de cuir. Les soles dures són una mica incomodes al caminar, però reduïxen enormement el cansament de les cames al trepitjar relleus. Com més tècnic és el terreny, millor funciona la bota. Per a progressar sobre neu dura, bé sigui a puntades de peu o amb grampons, les de tresc resulten excessivament toves. Solament les de cuir o plàstic proporcionen la rigidesa i seguretat suficients per a dur grampons.

Calçat de tresc


Definició. Nom que rep el calçat utilitzat actualment per a la marxa sense neu i que presenta com a avantatges la lleugeresa i la comoditat.

Utilitats i funcions. Excursionisme. Es poden utilitzar durant tot l’any. Ha de proporcionar protecció, comoditat, lleugeresa i moltes són transpirables.

Orígens i evolució. Aquesta mena de calçat arriba a finals dels 80 i principis dels 90. Anteriorment s’utilitzava un sol tipus de bota per a tot tipus de terreny (com a molt existia la històrica “Xiruca” com a calçat propi de l’excursionisme).

Característiques. De canya alta o baixa i més o menys robust, en funció del terreny i de la durada de l’activitat.

Manteniment i precaucions. Ventilar i assecar després de l’ús.

Bota senzilla clàssica


Utilitats i funcions. Excursionisme i alpinisme. Protecció i comoditat. Es la bota tradicional.

Gairebé sempre de pell. Bona solució per a activitats de fred. Més lleugera i còmoda que el plàstic i suficientment aïllant, però més pesades que el calçat de tresc.

Orígens i evolució. Son les botes tradicionals, que degut al seu manteniment i gran pes van deixar de ser utilitzades quan van arribar les botes de tresc. Actualment s’ha tornat a recuperar el disseny i les funcions tot i que amb materials més moderns que les fan mes lleugeres.

Característiques. Molt robusta, canya sempre alta, sola semirígida o rígida.

Manteniment. S’ha d’impermeabilitzar periòdicament amb algun producte específic.

Bota de plàstic


Una bota de plàstic és composta per una coberta exterior de plàstic dur que inclou un botí aïllant en el seu interior. Aquest calçat es va dissenyar en principi per a expedicions en temperatures baixes i per a escalada en gel, però avui en dia s'usa molt en ascensions sobre neu. Les carcasses de plàstic són molt rigidas i resulten excel•lents per a usar grampons o raquetes ja que permeten estrènyer bastant el corretjam sense tallar la circulació sanguínia. En ser impermeables, són útils per a llargs recorreguts per neu. El botí pot treure's, el que facilita l'assecat de la humitat de la transpiració. Per contra aquesta bota és inútil per a la marxa en general.

Manteniment: El botí s’ha de treure i rentar sovint. La bota s’ha de deixar assecar bé abans de desar-la.

NOTA: LES FOTOS PERTANYEN AL CATÀLEG DE BOREAL (R)

 
Bàner
Bàner
Segueix-nos

Bàner