El Montsant, muntanya encisadora i captivadora com poques. És
evident que les necessitats han transformat les costums i és per
això que si abans havia estat refugi d’ermitans, ara ho és
de caminadors en la no fàcil recerca del silenci. El que es constata
però és que la fascinació i l’admiració pels racons d’aquest indret han fet que mai hagi cessat l’activitat; és més, algunes de les quals es podrien donar com a desaparegudes en
els temps actuals, encara es mantenen a dia d’avui. Em refereixo a ermitans
–fins i tot ermitanes-, caçadors i persones que busquen la unió
del cos i la natura.

 

La història de l’excursionisme enllaça amb aquest camí
de transformació dels conceptes. Caminar per la muntanya s’ha fet
des de temps immemorials, des que l’homínid adoptà la posició
erecta per poder fer-ho distingint-se de la resta d’animals. Caçadors,
recol•lectors, persones que buscaven l’aixopluc en coves i balmes van socialitzar-se
i el Montsant passà a ser una important àrea d’influència
on s’establiren diversos poblats, ara pobles.

 

La popularització de la muntanya

Situats però en el segle XXI i anant un parell de dècades
enrere encetem la història de l’excursionisme tal i com l’entenem
avui en dia. Si bé va néixer per redescobrir els tresors
naturals i monumentals del país anhelant la identitat catalana,
amb el temps ha anat evolucionant per definir-se com una nova pràctica
esportiva. A Ulldemolins podem parlar encara amb els primers caminadors.
Gent que admirava el Montsant i que el recorria per plaer, no pas per necessitat.
Tampoc tenien res a veure els seus interessos amb l’esportivitat o el posar-se
en forma. Pretenien conèixer el territori que els envoltava i donar-lo
a conèixer a les moltes persones que s’interessaven per aquestes
muntanyes. En Rafel Perramon de ca l’Estanquer recorda amb entusiasme aquella
època i anomena noms que van destacar pel seu interès per
la zona: Adolf Batiste, Modest Montlleó, Ramon Tocayo o Ramon Freixes.
Juntament amb la Quimeta Segrià, en Rafel feia les seves primeres
excursions pel Montsant. Eren dos joves amb ganes de caminar i aprendre
els camins i els llocs de pas que lluny de definir-se com els senders que
tenim ara, eren passos de carro, de mula o itineraris de caça. Tot
i això, en la dècada dels 50 i 60 es comencen a editar guies
d’itineraris. L’editorial Rafel Dalmau Editors publica Les muntanyes de
Prades, El Montsant i la Serra de la Llena. Guia itinerària, l’any
1960 en treu la tercera edició, tot i que la primera va veure la
llum al 1929. Són dos volums amb un total de 118 itineraris detallats
per Josep Iglesies i Joaquim Santasusagna. L’editorial comptà amb
la col•laboració de l’insigne reusenc Ramon Amigó i Anglès.

 

El ressò d’aquestes guies fa que es popularitzin l’ús
dels camins. Una de les primeres activitats organitzades al Montsant fou
la Marxa de Regularitat i Orientació, una iniciativa del Club de
Futbol Reddis de Reus que es feia de manera habitual i que en aquella ocasió,
l’any 82 van aprofitar per fer-la al Montsant. Amb en Ramon Cuadrada havien
arranjat prèviament els camins que porten al Grau dels Barrots i
al Grau del Belart, llocs per on transcorria aquesta Marxa.

Una altra de les fites importants per la recuperació dels vells
camins és la senyalització horitzontal. Podríem dir
que el Montsant, de la mateixa manera que molts altres indrets, està
saturat de pals, marques, cartells... que indiquen uns i altres itineraris.
També remuntant-nos als inicis, en Francesc Estivill, aleshores
President del Club Reus Deportiu i amb un important interès per
la muntanya va iniciar la senyalització de diverses rutes. Alguns
que van veure la col•locació dels primers pals els van batejar com
“els pals de l’Estivill”. Un sortida des d’Escala Dei – Ulldemolins – Montsant
– Cornudella va servir per inaugurar aquesta senyalització. Va ser
una efemèride que també va comptar amb una acampada a Ulldemolins
per fer-hi nit i continuar amb el recorregut.

El naixement de l’Agrupació Excursionista Monstant

La creació de rutes, la publicació d’aquests itineraris,
l’organització de caminades i l’entusiasme per omplir el temps d’oci
a la muntanya va fer que nasqués el moviment excursionista a Ulldemolins.
Cal dir però que la primera entitat excursionista a Catalunya es
creà fa més de 130 anys, des de llavors, se’n compten més
de 300. Al poble era l’any 1987 quan es va constituir la primera junta
integrada per Isidre Figueres, Pere Blanc, Antoni Vitòria, Raül
Borràs, Francesc Mestrich, Jordi Roca, Ramon Pere i Rafel Perramon.
El Centre Excursionista de Catalunya visitava les contrades i comptava
amb l’Agrupació Excursionista Montsant per conèixer la zona.
De la mateixa manera, els joves de 15 i 16 anys feien les primeres sortides
per descobrir el Montsant.

Un camí per recórrer

Les entitats excursionistes perviuen amb el temps i en bona part gràcies
a la diversitat de pràctiques en la natura. Aquell sentiment d’unió
amb el territori que ens envolta ha anat derivant cap a un interès
per les activitats envoltades d’un escenari natural, activitats de caire
esportiu que han derivat de l’excursionisme. Descens de barrancs, escalada,
vies ferrades, senderisme, trekking, bicicleta tot terreny... L’especialització
ha fet que hagin nascut els esports de muntanya i amb tot això també
ha augmentat el risc. La regularització d’aquestes activitats és
clau per fer que la muntanya sigui segura tan pels experts com pels principiants.
Ara les activitats que s’hi desenvolupen no es limiten a caminar, sinó
que s’ha multiplicat l’oferta. S’ha establert un marc legal i és
necessari entrar-hi. Tot plegat es tradueix en les llicències federatives
i les assegurances, que fan que es pugui actuar en cas d’accident. Conscients
de l’esforç de transformació de l’excursionisme, les entitats
regularitzades s’han d’emmarcar en aquest context i la seguretat és
un dels punts més importants per poder organitzar activitats.

L’AEM avui: un esforç comú, un front obert a la participació

Coneixem la vessant esportiva, però aquest canvi de conceptes
no ha de deixar mai de banda el component lúdic d’aquestes entitats
i així ho volem des de l’Agrupació Excursionista Monstant.
Després d’uns anys de parèntesi ens enfrontem a una nova
etapa que haurem d’assumir amb totes aquestes transformacions que ha patit
l’excursionisme. Un esforç d’adaptació que volem que es faci
conjuntament amb els 139 socis que de moment ens han donat suport. Un llindar,
el del centenar de socis, que ja es va superar en el naixement de l’agrupació.
Ara, amb la renovació d’aquesta entitat també ha arribat
un nou carnet, dissenyat per Iolanda Domènech i Borrull. Un document
que vol unir antics i nous socis en un disseny que permet trobar elements
dels inicis, com l’escut de l’entitat, amb nous elements que el fan actual.
Creiem que cal mirar enrere per situar-nos amb fonaments en el present.
Tenim un record especial d’en Raül Borràs i Miró, el
fotògraf del poble i també fotògraf incansable del
Montsant. Amb ell vàrem pensar per recollir material gràfic
per a l’entitat. Una insignificant part d’aquest material el podeu contemplar
en la portada d’aquest primer número. Unes instantànies panoràmiques
d’Ulldemolins i el Montsant. Aquesta portada i també l’edició
de la primera publicació d’Els Eixarts ha estat dissenyada per Betlem
Belart i Montlleó. Un esforç que mereix un reconeixement
doble. D’una banda el d’obrir una via de participació i comunicació
per a Ulldemolins i de l’altra, el de ser una primera publicació
nascuda en el si d’una entitat del poble, però que pretén
ser un altaveu per a totes aquelles persones associades o no a l’Agrupació
que tenen alguna cosa a dir.

Tenim per davant un camí de futur, un camí que hem de
fer plegats per conèixer i estimar el Montsant. Aquest itinerari
comú aglutina l’interès per la muntanya, per la natura, per
la cultura i pel respecte i volem que aquestes premisses siguin un punt
de partida, però també constant en totes les sortides, activitats
i iniciatives que es duguin a terme.

 
Bàner
Bàner
Segueix-nos

Bàner