ARANYONER (Prunus spinosa L.)

Família: rosàcies

Sinonímia: aranyó, prunyoner, pruneller, arç
negre, espí negre, abranyoner, escanyagats.

Etimologia: del llatí prunus = prunera i spinosa perquè
té espines o punxes.

Descripció: arbust caducifoli de fins a 2,5 metres d’alçada.
Tiges nombroses d’escorça negrosa amb els branquillons joves pubescents.
Fulles de contorn serrat. Flors blanques generalment en parells al llarg
de les branques floríferes. Fruit, l’aranyó, en baia, negre
blavós i amb un fina pel•lícula. De gust aspre i àcid.

On es cria? És corrent en tanques i marges de boscos humits
de pràcticament tot Europa, Àsia occidental i nord d’Àfrica.

Part utilitzada : les flors a punt de badar-se, les fulles i
els fruits.

Quan floreix ? De febrer a l’abril abans que apareguin les fulles.
Fructifica a partir de juliol.

Composició:

Flors: nitriloglicósids flavònics i altres. Fruits: hidrats
de carboni, àcids fruiters, pectina, tanins, vitamina C i altres.
Llavors: greixos, amigdalina i altres.

Utilitats: les flors tenen un discret efecte laxant, i per això
és bo donar-ne als nens amb restrenyiment o mal de panxa. Són
considerades depuratives. Els fruits són astringents i produeixen
un efecte calmant a l’estómac i vies urinàries. Les fulles
es consideren antidiabètiques i antiasmàtiques. No té
efectes tòxics ni secundaris.

Formes d’ús: en infusió de 10 a 30 g. per litre
d’aigua. Com a laxant suau s’utilitza concentrat i com a depuratiu més
diluït.

Curiositats: amb els aranyons es prepara el famós “pacharán”
navarrès.





ARBOÇ (Arbutus Unedo L.)

Família: Ericàcies.

Sinonímia: Arbocer, arbocera, arboçó, alborçó,
alborcer, alborcera, alboix, albrocer, albrrçoner, ambrocer, llipoter,
llipotet, llicutet, cirerer d’arboç, cirerer de llop, cirerer de
pastor.

Descripció:

És un arbust d’1 a 3 m. D’alçada que pot arribar a fer-se
arbre si se’l deixa créixer. Les seves fulles són perennes,
lluentes, finament dentades, allargades i amples. Moltes vegades tenen
el pecíol de color vermellós com també algunes branques
joves. Les flors són blanques i formen ramells que pengen de les
branques. El fruit és una baia de 20 o 25 cm. Que s’anomena cirereta
d’arboç o de pastor, és granulat de color vermell, i groc
per dins, força tou quan és madur. És comestible.

Quan floreix?

Al final d’estiu o amb les primeres pluges tardorenques; els fruits
maduren a l’any següent, quan la planta torna florir.

On es cria?

A les garrigues, alzinars i barrancades de tot el país, però
bàsicament al prelitoral.

Part utilitzada:

Les fulles, l’escorça i els fruits.

Època de recollida:

Les fulles i l’escorça, tot l’any, i el fruit quan és
ben madur, al final d’estiu i principi de tardor.

Composició:

L’escorça i les fulles contenen gran quantitat de tanins (fins
al 36%). Els fruits, quan són madurs tenen més del 10% de
sucre invertit, 0.66% d’àcid màlic a més del 10 o
12% de pectina. Quan són ben madurs contenen alchol (fins el 0.50%).

Propietats i formes d’ús:

Les fulles són antisèptiques, sobretot de l’aparell urinari.

L’escorça, i també les fulles són astringents.
S’usen, doncs, contra la diarrea i la disenteria, a raó d’uns 35g.
De fulles i escorça per litre d’aigua que cal bullir durant un quart
d’hora i deixar en maceració fins a refredar-se. D’aquest preparat
se’n prenen 3 o 4 tasses al dia en casos de diarrea intensa o bé
1 tassa en dejú en casos més lleus. El mateix preparat és
bo contra la inflamació de la bufeta de l’orina, còlics nefrítics,
prostatitis, incontinència d’orina, etc.

Curiositats:

Cal ser moderat en el consum del fruit, doncs pot resultar força
indigest i provocar mal de cap. També pel fet de contenir bastant
d’alcohol pot arribar a produir els mateixos efectes que un excés
d’aquest.







MORELLA ROQUERA (Parietaria officinalis L.)

Família: Urticàcies

Sinonímia: Parietària, herba de part, herba
de mur, rocamorella, mollerosa, apegalosa, caragolera, herba rasposa.

Etimologia: Del llatí paries , parietis =paret.

Descripció: És una herbeta humil que difícilment
passa dels dos pams. Quan la planta és gran té la tija vermellosa.
Fulles el•líptiques, peciolades i alternes. De color verd lluent
a l’anvers i amb molts de nerviets. No té pels urticants com la
seva germana l'ortiga, però les fulles estan recobertes d’un pel
molt finet. Les flors, minúscules, també són verdes.

On es cria?

Com el seu nom indica, és troba ran de les parets, murs enrunats
i moltes vegades en convivència amb les ortigues.

Quan floreix?

Gairebé tot l’any, però en general del juny a l’octubre.

Part utilitzada

Tota la planta, preferentment fresca.

Època de recollida

A principis d’estiu, durant la floració.

Composició

Nitrat potàssic, sofre, flavonoides, mucílags.

Utilitats

Ús
intern:  És depurativa i sedant, calma la inflamació
de les vies urinàries. Útil en càlculs nefrítics,
ajuda a eliminar càlculs i en general per a totes les dolences dels
ronyons. S’utilitza en infusió de 30 o 40 grams de la planta per
litre d’aigua. Se’n prenen quatre tasses al dia.

Pels problemes pulmonars, és prepara el suc de la planta fresca
ben espremuda. Un gotet al dia amb unes gotes de suc de llimona per fer-la
més agradable.

Ús extern: 
És eficaç per curar llagues, ferides, cremades, fissures
anals o dels mugrons. És matxuca la planta fresca, s’embolica en
una gassa de fil o de cotó i s’aplica directament sobre la part
afectada.

Curiositats: Serveix per netejar vidres gràcies
a una certa capacitat abrasiva de les fulles.

El pol•len de la planta és causant de la majoria d’al•lèrgies
primaverals.



SÀLVIA  (Sàlvia officinalis)

Família: Labiades.

Sinonímia: Sàuvia, Sàlvia bona, Sàlcia
d’Aragó.

Descripció: És un subarbust llenyós a la
base, la resta de la planta és herbàcia i d’una alçada
de 30 a 60 cm., les tiges són quadrangulars, rectes i molt abundants.
Les fulles tenen forma elíptica i són de color verd blanquinós,
amb vores festonejades i oposades. Les flors, de color blau violeta són
bilabiades i surten de la part superior de les branques. El fruit és
un tetraqueni ovoïdal

Quan floreix?: Des de mitjans de primavera fins a l’estiu.

On es cria?: És troba sovint en prats, vessants de muntanyes
seques i assolellades, marges, terrenys de cultius abandonats, etc. També
es cultiva pel seu valor decoratiu.

Època de recollida: Al començament de l’estiu,
en un dia clar i quan el sol estigui ben alt.

Part utilitzada: Les fulles dels brots joves i les summitats
a punt de florir.

Composició: És molt variada, però destaquen
els tanins i l’oli essencial, un dels components dels quals és el
salviol. Conté també substàncies amargants, resina,
fècula, albuminoids, àcids fosfòrics i oxàlic,
etc.

Virtuts i indicacions: En té tantes, que el nom que porta
prové del llatí “salvare” que vol dir salvar, curar. És
estimulant, tònica digestiva, antiespasmòdica, febrífuga
i antisudoral. Per aquestes propietats serà útil pels casos
següents:

En ús intern:

- Regularitza el sistema nerviós, millorant les distonies neuro-vegetatives,
estats depressius, tremolins, etc.

- Estimula les funcions digestives, facilitant la digestió i
evitant vòmits espasmòdics i diarrees.

- És antisudoral, combatent de forma excel.lent la suor nocturna
dels malalts febrils. Els seus efectes es noten dues hores després
de prendre el remei i pot durar alguns dies.

- És emenagoga, per la qual cosa regularitza la menstruació,
calma els dolors mentruals i combat els transtorns de la menopausa, doncs
té una substància semblant a la foliculina (hormona ovàrica).
Cal prendre-la durant la setmana anterior a la regla. Si es pren regularment
un mes abans del part, redueix considerablement els dolors del mateix.

- És hipoglucemiant.

- Al ser antiespamòdica, ens serà útil en algunes
afeccions de l’aparell respiratori com ara l’asma, tos, etc.

- És febrífuga en casos de tifoide i febres eruptives.

- És recomanable, en general, per a persones dèbils i
convalescents.

Es pren en infusió de 15 grams per litre d’aigua. Beure 3 o
4 tasses al dia.

Per les suors nocturnes, 50 gotes de tintura unes dues hores abans
de quan es preveu l’aparició de les mateixes.

En ús extern:

- Útil per tractar ferides, llagues a la boca, inflamació
de les genives, etc.

- Per picades d’abella i mosquits es frega la pell amb fulles fresques.

- Per gargarismes, de 15 a 30 grams de planta per litre d’aigua.

- Per blanquejar les dents tacades de nicotina o per reforçar
les genives es freguen amb la planta fresca o pot fer-se una barreja de
pols de plant seca, farigola i argila.

Contraindicacions: No és aconsellable en la lactància
i insuficiència renal. Dosis elevades d’oli essèncial pot
produir reaccions nervioses i convulsionants.

 
Bàner
Bàner
Segueix-nos

Bàner